Mentre tenim el rodet de la Werlisa al laboratori, és hora de centrar-nos en la pedra filosofal de la lomografia la LOMO LC-A.

Provem la Lomo LC-A, o el que és el mateix: la màquina Compacta Automàtica de la Unió d'Òptics i Mecànics de Leningrad (Leningrádskoje Optiko Mechanitschéskoje Objedinénie Compact Automatic). Déu ni do...

La Lomo LC-A és la càmera de la lomografia, una màquina compacta amb cos de plàstic protegit amb metall. És bastant lleugera i està equipada amb un fotòmetre prou correcte i un objectiu amb una distancia focal de 32 mm còpia d'un Minotar 32. Bé, realment tota ella és una còpia de la japonesa Minox 35 GT. La seva lent ofereix molta lluminositat, cosa que en principi és un defecte, ja que satura notablement els colors de les imatges. Això però ha estat la gràcia d'aquesta càmera soviètica produïda a milions durant el règim socialista. La còpia és més famosa que l'original.

El cost de la càmera en sí no superaria en cap cas els 60 euros però la fama adquirida ha fet augmentar desmesuradament la seva cotització arribant-se a demanar fins a 350 o 400 euros per una Lomo dels anys 80 feta a la URSS (avui en dia ja no es fabriquen a Rússia), actualment es comercialitza el model Lomo LC-A+ que costa uns 250 euros (desmesurats també), qüestions del capitalisme aplicats al socialisme. Si teniu intenció d'adquirir-ne una, no dubteu en passejar-vos per la xarxa i buscar coses de segona mà.

Hem fet brandar una mica la Lomo LC-A amb un flash multicolor colorsplash. Us adjuntem aquí una selecció d'un carret llençat un d'aquests famosos i festius dijous de la capital de la província.

Properament seguirem insistint amb la Lomo LC-A.