Es va acabar el rodet...

Un dels nostres lomògrafs ens ha fet arribar un resultat d’un experiment fet amb una càmera Fisheye (blava).

La Fisheye és una càmera lomogràfica que porta un objectiu “ull de peix”. És la única càmera compacta del món amb aquest estrany objectiu que permet un angle de visió de 170 graus creant l’efecte de peixera esfèrica.

És una màquina de plàstic tot i que l’òptica és de vidre (bastant xunga per cert) amb una obertura fixa de 1/100 i uns 10 mm de distància focal. L'efecte evidentment és una distorsió espectacular.

Hem optat per seguir la regla núm. 10 i presentem una sèrie de lomografies saturades de la ciutat més cosmopolita d'Europa a través d'una mirada lomogràfica digital.

Us adjuntem un parell d'imatges de l'experiment fet amb la Voigtländer Vitomatic I a de de 1956. Tot i que estan fetes a Barcelona, prometem fer-ne a Montblanc durant les properes setmanes.

Com ens temíem el fotòmetre de selèni està esgotat, tot i això enacara hem pogut fer-la brandar decentment.

Un lomògraf ens ha enviat aquest experiment realitzat amb un trasto de càmera digital amb la frivolitat de 2.0 megapíxels (o sigui, menys que el teu mòbil).

Es tracta d'una Werlisa PX2310 amb un objectiu equivalent a 35 mm. totalment obsoleta però que permet fer coses com les següents. És la primera digital que entra al lab.

Farem brandar una Voigtländer Vitomatic I a que al costat de la Lomo LC-A és una joia, tot i que li treu més de vint anys. La Vitomatic I a és una càmera alemanya, feta a la llavors Alemanya de l'oest (RFA), entre el 1956-59 amb cos totalment metàl·lic i amb un pes considerable. Bé, podríem afirmar que "pesa un mort".

Fou de les primeres a utilitzar rodets de 35 mm., predecessora de la IIa i de les Vitoret que ja eren telemètriques.

La Voigtländer Vitomatic I a és una màquina compacta amb un objectiu color skopar de Voigtländer de 2,8/50 mm. amb una lent molt bona. Només obrint-la i carregant-la escoltem els mecanismes i ja es pot assegurar que és una peça d'alta precisió.

Porta acoblat un fotòmetre que treballa a partir d'una cèl·lula de seleni. La farem brandar tenint en compte que el seleni ja deu fer 30 anys que està esgotat i que per tant, de poca ajuda ens serà. Tota ella és manual, des de l'enfoc a l'obturador i el diafragma. Ja veurem si n'obtenim alguna cosa.

Per apurar més l'experiment hi hem col·locat un rodet que fa tres anys que es troba caducat. Així li donem un paper a l'atzar i a veure si aconseguim algun efecte o pel contrari fem l'alonsu pel poble. Quan tinguem resultats els penjarem al lab.

Mentre tenim el rodet de la Werlisa al laboratori, és hora de centrar-nos en la pedra filosofal de la lomografia la LOMO LC-A.

Provem la Lomo LC-A, o el que és el mateix: la màquina Compacta Automàtica de la Unió d'Òptics i Mecànics de Leningrad (Leningrádskoje Optiko Mechanitschéskoje Objedinénie Compact Automatic). Déu ni do...

La Lomo LC-A és la càmera de la lomografia, una màquina compacta amb cos de plàstic protegit amb metall. És bastant lleugera i està equipada amb un fotòmetre prou correcte i un objectiu amb una distancia focal de 32 mm còpia d'un Minotar 32. Bé, realment tota ella és una còpia de la japonesa Minox 35 GT. La seva lent ofereix molta lluminositat, cosa que en principi és un defecte, ja que satura notablement els colors de les imatges. Això però ha estat la gràcia d'aquesta càmera soviètica produïda a milions durant el règim socialista. La còpia és més famosa que l'original.

El cost de la càmera en sí no superaria en cap cas els 60 euros però la fama adquirida ha fet augmentar desmesuradament la seva cotització arribant-se a demanar fins a 350 o 400 euros per una Lomo dels anys 80 feta a la URSS (avui en dia ja no es fabriquen a Rússia), actualment es comercialitza el model Lomo LC-A+ que costa uns 250 euros (desmesurats també), qüestions del capitalisme aplicats al socialisme. Si teniu intenció d'adquirir-ne una, no dubteu en passejar-vos per la xarxa i buscar coses de segona mà.

Hem fet brandar una mica la Lomo LC-A amb un flash multicolor colorsplash. Us adjuntem aquí una selecció d'un carret llençat un d'aquests famosos i festius dijous de la capital de la província.

Properament seguirem insistint amb la Lomo LC-A.

Mentre busquem escèpticament un rodet "de 126" per a la Instamatic, provarem la Werlisa Club Color de 1976.

Aquesta màquina amb tecnologia catalana, produïda per Certex S.A., és una càmera compacta que usa un rodet de 135. Dispara a 3 velocitats que es seleccionen col·locant el seu objectiu en tres posicions detectades amb unes icones prou divertides (un sol rialler, un núvol enfadat i el flash/interior que no té expressió).

L'objectiu és un Cetar únic de 38 mm amb una obertura de 7,5. La sèrie Club Color de Werlisa va ser treta al mercat l'any 76 i té tres tipus (A,B,C) de idèntica tecnologia però amb diferents acabats (metàl·lic, plàstic negre, disparador vermell o cromat)

Flamants amb la nostra Werlisa hi hem col·locat un rodet de 200 ASA i un flash lomogràfic de 3 colors per a fer fotos del personal. Us mostrarem els resultats properament.

El primer repte: fer brandar una Kodak Instamatic 133X.

La veritat és que anem forts perquè aquesta màquina de 1968 utilitzava un tipus de carret fotogràfic (anomenat "de 126") que creiem que ja no es fabrica.

Intentarem buscar-lo o sinó hi adaptarem alguna història. Si no és així i com als millors labs, fracassarem, però haurem deixat la imatge de la Instamatic penjada al lab perquè en gaudiu. És un autèntic carretó. Cliqueu la imatge per a ampliar-la.

Més informació de les Instamatic a la Vikipèdia: Instamatic (in english).